QUÉ CONEIXEM PER CONDICIONS NORMALS PER A LA VIDA I QUÈ S’APARTA D’ELLES? EXISTEIXEN ALTRES POSSIBLES?

            Fins fa relativament poc temps es pensava que només podíem trobar vida a llocs en condicions “normals”, és a dir, en les condicions en les quals ens desenvolupem els éssers superiors. Aquestes condicions són:

•     pH neutre (7)

•     temperatures al voltant de 20ªC

•     pressió atmosfèrica semblant a la que trobem al nivell del mar

•     presència d’oxigen

•     absència de radiacions

•     concentració salina pareguda a la de la sang (3-5%)

            Actualment, les investigacions  han demostrat que la vida també existeix a llocs extrems i que aquests han pogut ser semblants amb les condicions a les que estava sotmesa la Terra primitiva a l’origen de la vida. A aquestos llocs la vida està representada per uns éssers que podem anomenar com extremòfils, i entre ells trobem tant plantes com animals però sobre tot microorganismes. Això es déu a què aquests éssers són unicel·lulars i poden suportar mes fàcilment, sense molts requeriments, unes condicions més extremes. No obstant això, per a viure és necessari que tinguen, al llarg de la seua vida, matèria orgànica, aigua i una font d’energia. Però hi ha alguns extremòfils que s’aletarguen durant centenars o milers d’anys i a aquest període no necessiten aquests tres elements ja que no estan realitzant les funcions vitals. Aquest procés s’anomena criptobiosis i els éssers que fan aquest procés diem que tenen resistència per mitjà d’animació suspesa. Trobem entre aquests éssers organismes senzills unicel·lulars i inclòs animals superiors com alguna granota

            Els extremòfils seran els últims en desaparèixer i es creu que també van ser els primers éssers vius que aparegueren al planeta, cosa que, actualment, es continua investigant. Aquest origen encara no es coneix de manera concreta però molts científics pesen que pot estar relacionat amb la presència d’aquests éssers ja que podrien viure baix les condicions que hi havien a la Terra primitiva com eren, falta d’oxigen, descàrregues elèctriques i una atmosfera reductora, cosa que animals, plantes o microbis “normals” no podrien haver suportar. A partir d’aquests éssers primitius extremòfils s’haurien desenvolupat la resta d’éssers vius que habiten avui en dia el nostre planeta.