COM S’ADAPTEN ELS ÉSSERS PER VIURE AMB LA TOXICITAT?

Segons els experts, un organisme unicel·lular d'una font termal prop de la Muntanya Vesubio, a Itàlia, s'enfronta directament a la toxicitat de l'urani consumint aquest metall pesat per obtenir energia. D’altra banda, un organisme unicel·lular que viu a prop d'una mina d'urani abandonada a Alemanya, s'enfronta a la toxicitat de l'urani bloquejant els seus processos cel·lulars quan els nivells tòxics de l’urani són presents en el seu entorn. Curiosament, aquestes respostes diferents a l'estrès ambiental provenen de dos organismes que són genèticament idèntics.
Els científics, dirigits per Robert Kelly, van exposar dos tipus de bactèries amb la mateixa informació genètica.
Un d'ells, el Metallosphaera sedula , va metabolitzar l'urani per tal de suplir les seves necessitats energètiques. Aquesta troballa podria suposar una nova forma d'obtenir urani, utilitzant microorganismes per alliberar el metall a partir dels minerals
D'altra banda, el seu bessó genètic, Metallosphaera prunae, va reaccionar de manera molt diferent. Quan es va enfrontar a l'urani pur, el microorganisme va entrar en un estat latent, bloquejant els importants processos cel·lulars que li permeten créixer. Quan l'amenaça tòxica va desaparèixer, M. prunae va reiniciar els seus processos cel·lulars i va tornar al seu estat normal.