Un dels
éssers vius que supera una elevada radioactivitat és el Deinococcus radiodurans.
El 1956
Anderson i els seus col·laboradors, quan es trobaven analitzant carn que
s'havia sotmès per la seva esterilització a dosis de radiació, van detectar la
presència d'un microorganisme, el qual va ser aïllat, el Deinococcus radiodurans que és un bacteri pigmentat, immòbil i d'un
diàmetre de grandària. D'altra banda, el radiodurans
també ens sorprén amb el seu alt grau de resistència als efectes de la llum
ultraviolada.
Aquesta
extrema resistència ha portat a investigadors a tractar de conèixer i
comprendre quins són els mecanismes involucrats. Actualment es pensa que
aquesta resistència es deguda a una multiplicitat genòmica, ja que en augmentar
el nombre de còpies cromosomals es produeix, per una banda, un augment en el
nombre de gens que codifiquen per a proteïnes reparadores i d'altra banda augmenta
la possibilitat que es reparen les zones danyades mitjançant les diferents vies
de recombinació. A aquests possibles avantatges, se suma el fet de que posseeix
una membrana que possiblement compleix la funció d'un filtre davant de les radiacions,
disminuint la intensitat d'aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada