“ELS LÍMITS PER A LA VIDA: VIDA BAIX CONDICIONS EXTREMES” INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ

            Definir què és la vida no és gens fàcil. En termes generals podríem dir que és una propietat característica d’uns sistemes, que anomenem éssers vius, amb capacitat d’automanteniment i d’interaccionar amb el seu entorn. En aquesta interacció es produeix un intercanvi de matèria i d’energia per tal d’aconseguir una elevada organització interna a canvi d'imposar desordre en el entorn on viuen. Per tant per a caracteritzar la vida és important considerar les condicions que la permeten i de les quals depèn. La vida coneguda fins ara està relacionada amb les condicions més esteses al nostre planeta, com poden ser unes temperatures suaus, presència d’oxigen, pressions moderades, una acidesa neutra, absència de radiacions perjudicials, etc. Per contra existeixen uns éssers denominats extremòfils que passen la seua vida amb unes condicions fora d’aquestes “condicions normals”. El seu estudi ha suposat una vertadera revolució biològica i es que s’han trobat éssers vius en ambients molt allunyats d’aquestes condicions normals, demostrant que la vida és extremadament plàstica i sobre tot molt ubiqua. A més a més els científics s'estan plantejant que aquests organismes serien les primeres formes de vida al planeta ja que serien les úniques que podrien viure baix les condicions de la terra primitiva, suposadament molt diferents de les actuals, situant l’estudi dels extremòfils a la vanguàrdia en l’estudi del origen de la vida. Per altra banda els avenços científics en la investigació espacial ha posat de manifest l’existència de medis i condicions ambientals diferents i extremes i l'astrobiologia, és a dir la búsqueda de vida extraplanetària, ha començat amb força de la mà dels extremòfils. El present treball recull exemples molt cridaners de la existència de vida en zones on mai es pensava que hi haguera vida, com temperatures molt elevades, medis extremadament àcids, medis hipersalins o medis sense cap mena d'oxigen i el seu objectiu és reflexionar sobre els límits físics per al desenvolupament d’allò que anomenem vida.

            Per tal d’avançar amb el nostre recorregut pels medis extrems existents i per a conèixer els sorprenents organismes capaços de sobreviure i de reproduir-se en aquests condicions hem desenvolupat la següent taula de continguts: